Es troben a quasi tres mil metres d'altura, vesteixen de blanc i van descalços. No han menjat sal durant varies dies, i es troben amb les mans alçades pronunciant paraula rere paraula, demanant el perdó i la protecció.
Quina ironia, pensaràn alguns.
Que persones capaces de fer aquestes bojeries ens considerin els seus germans petits.
Pero, que no en fem de pitjors, els blancs, de bojeries?


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada