dijous, 28 de gener del 2010

Respecte a la naturalesa

A principis d'estiu, en un dia en què el sol ens va demostrar del que és capaç, centenars d'indígenes colombians que habiten Santa Marta es van reunir per rendir culte a la naturalesa, demanant-li perdó per les destrosses que havíem fet els blancs, ja que ens consideren els seus germans petits.

Es troben a quasi tres mil metres d'altura, vesteixen de blanc i van descalços. No han menjat sal durant varies dies, i es troben amb les mans alçades pronunciant paraula rere paraula, demanant el perdó i la protecció.

Quina ironia, pensaràn alguns.
Que persones capaces de fer aquestes bojeries ens considerin els seus germans petits.
Pero, que no en fem de pitjors, els blancs, de bojeries?




dissabte, 23 de gener del 2010

Haití

La finalitat d'aquest blog és explicar les diferents formes de viure al món, i no pas en informar als lectors de les seves catàstrofes. Però clar, al parlar del món, i mirar una mica més enllà del que ens mostra la televisió, resulta impossible evitar els problemes pels que passa altra gent. Problemes que impacten, encara que quan tanquis l'ordinador els oblidis.

Dons bé, per aixó dediquem una entrada a Haití (suposem que no seràs tant ignorant i egocèntric com per preguntarte el perquè)

Aquí deixem alguns videos:

Dia 0 (abans del terratrèmol):

http://www.youtube.com/watch?v=qrGgPfVAGd8

Dia 1 (al moment del terratrèmol):

http://www.youtube.com/watch?v=LmVOaOIIafs

http://www.youtube.com/watch?v=s4TuB5Rxt3Y&feature=channel

Dia 2:

http://www.youtube.com/watch?v=_s9nLm0Mkb0

Dia 3:
http://www.youtube.com/watch?v=cGGB7CeqRoM

Dia 4:

http://www.youtube.com/watch?v=G-aHAxfUXK

dijous, 21 de gener del 2010

Tribu Masai en el Serengeti, Tanzania

>Tribu masai en el Serengeti, Tanzania

Aquí teniu un vídeo molt interessant sobre la tribu dels massai.

L’estel

Somrient, el fil va deixar anar
i ben amunt de seguida es va alçar.
L’estel, adéu va dir de bon grat
al que un dia una llar li havia estat.

Va disposar-se a descobrir món,
però enrere va mirar per un segon,
una última ullada a aquells infants
que reien i ballaven agafats de mans.

L’estel, doncs, el viatge va emprendre
i per boscos, camins es va perdre.
Muntanyes i rius també travessava
i el perill en tot moment esquivava.

Els núvols s’escamparen, un bon dia
i l’estel va albirar de seguida
un mantell blau que immens ondejava
descomponent el sol en mil miralls color grana.

Sense pensar-s’ho gaire, s’hi va endinsar
i amb aquella bellesa es va barrejar.
Però al descobrir la quantitat que el mar té de vida
es va espantar, buscava la sortida.

Al cap d’uns mesos, ja cansada del mar
l’estel altres colors va poder tocar.
Després, però, des del cel va descobrir
que el sofriment a aquell món va conquerir.

Fum, crits i sang cobrien el terra
deixant-lo sec i mort, tot per la guerra.
L’estel, va preferir tornar enrere,
espantada, ja no volia descobrir món.

No si era tot d’aquella manera.



Míriam Peñarroya Esteve

dimecres, 20 de gener del 2010

Els massai

Els massai són un poble nòmada que segueix avui dia subsistint del pasturatge, encara que, algunes de les seves tribus, com els Arusha (o massai lumbwa) es dediquen a l'agricultura.
Els massai viuen en grups familiars, les cases dels quals envolten els cledes de bestiar.
L'estructura social massai està jeràrquicament organitzada. A més dels clans (dels quals el dels ferrers és el més baix), es divideixen en guerrers o Morane, caps de família i persones grans (responsables polítics o religiosos). Cadascuna d'aquestes classes té drets i deures específics, que en el cas dels guerrers varien segons l'edat dels joves. Així doncs, als 16 anys els nois se sotmeten a la cerimònia del pas a l'edat adulta que inclou la circumcisió, i per la qual es converteixen en guerrers durant uns anys. D'ara endavant compartiran moltes facetes de la seva vida amb els seus companys de ritual. Són els anomenats grups d'edat, pilar bàsic de la societat massai. Aquests joves guerrers tenien antigament la funció de defensa del territori, però avui en dia es segons les tasques més difícils del pastura (de nens només vigilen el bestiar), a més de la caça i les importants exhibicions de valor.



dilluns, 18 de gener del 2010

Tribus Etíops

Etiópia és un país africà amb una gran varietat de tribus, que tot i que no són iguals, tenen moltissimes oses en comú:

Són pastors de bestiar boví, pero també hi ha molts agricultors que conreen cereals, blat de moro i recolecten mel.

Parlen Mursi, una llengua Nilo-Sahariana, o diferents dialèctes d'aquesta.

La seva religió és basa en l' animisme, o sigui, creuen en els esperits dels avantpassats i l'ànima de tot el que els envolta.

Tot i que tinguin moltes coses en comú i comerciin i és relacionin entre elles, aquestes tribus que tant sovuint confonen són considerades pobles diferents, i si ens hi fixem ho són molt, de diferents... Aquí t'explicarem les caractaristiques de les tribus més curioses:


ELS MURSI

La tribu més important ja conserva pràcticament totes les seves tradicions i evita el contacte amb el reste del món, eepte per comerciar.

Són nómades, pero viuen principalment en les estepes de Jinka i les muntanyes de l'Omo Park en la regió de l'Omo Central a Etiòpia.

La jerarquia dins dels poblats és molt senzilla: Els Jalaba (consell d'homes de mes edat del poblat) són els que prenen les decisions, i absolutament ningú els les pot devatre.

Els Mursi, mantenen entre altres tradicions ancestrales la Dunga, batalla-festiva entre joves proveïts d'unes llargues canyes, en les quals els guerrers que aconsegueixen la victòria obtenen el dret a escollir esposa i el respecte dels contrincants.

Les dones duuen plats d'arcilla incrustats en als llavis i en les orelles; també són increibles els pentinats amb ornamentos com cèrcols metàl·lics i teles diverses. Els homes llueixen uns espectaculars dibuixos pintats amb tiza blanca per tot el seu cos.


ELS SURMA

Són uns 40.000 i tenen fama de ser feroços guerrers, segurament per la seva contínua recerca de zones de caça i pasturatge, i encara tenen algun que altre altercat amb els seus enemics naturals, la tribu dels Bu-mi.

Tenen dues coincidències amb els Mursi: les dones vesteixen plats en els llavis i la lluita de bastons. En la lluita cada amb-tendent aquesta armat amb un dur pal de fusta d'uns dos metres de llarg i un quilo de pes. En la posició d'atac, el pal és agafat per la base amb les dues mans, l'esquerra sobre la dreta per donar major agilitat i força. Cada jugador pega al seu oponent amb el pal tantes vegades com li sigui possible, amb la intenció d'enderrocar-lo i eliminar-lo del joc. És un joc per a solters, el guanyador és portat sobre una plataforma de pals, davant d'un grup de dones que esperen a l'exterior de l'arena i que han de decidir entre elles qui li demanarà al noi el matrimoni. Participar en la lluita és considerat més important que guanyar-la.


ELS HAMER

Els hamer són una tribu que ocupa les terres del sud-oest del Mag National Park, pròximes a la frontera amb Kenya.
Es solen pintar el seu cos de molts colors i vestir munts de granadura. La seva cerimònia més significativa és el "salt dels toros" que realitzen els joves en abandonar la pubertat. Dies abans de la cerimònia es distribueixen invitacions en forma de fulles d'herba seca nuades. La cerimònia dura tres dies, però el més important és l'últim. Al vespre trenta bous són alineats, el jove nu, corre cap a ells i salta sobre l'esquena del primer, llavors comença a córrer sobre els animals, al final de la línia es dóna la volta i fa el camí en sentit contrari. Si l'iniciat cau és considerat un símbol de mala sort


DASSANETCH

Són uns 36.000, dividits en vuit subgrups, que viuen al llarg de les riberes del llac Turkana, tant en la part etíop com kenyà.

Construeixen els seus habitatges amb estructures de branques que recobreixen l'abundant papir existent al delta, de cuir o amb xapes de metall.

Els joves d'ambdós sexes segueixen passant per la cerimònia de la circumcisió tot i que cada dia són més les dones que s'oposen a la mutilació sexual de les nenes.